Ni de dretes ni d'esquerres

Parlar del PP i de Ciutadans és parlar de la dreta espanyola —a Espanya i a Catalunya, de la mateixa manera que quan parlem de Blasco Ibañez o de Juan Marsé, parlem de literatura espanyola. La dreta espanyola està igual com sempre i fa el mateix paper, però la dreta catalana i catalanista de tota la vida ha canviat. Està desconeguda. Només cal recordar que en mig d’una situació social de tensions revolucionàries i amb creixement del proletariat industrial, la crisi econòmica des del 1919 i els fracassos de la política colonial espanyola al Marroc, la Mancomunitat i la Lliga —partit catalanista de la burgesia catalana—van veure com a alternativa “agradable” el colp d’estat de Primo de Rivera perquè era la seua alternativa per a resoldre els problemes. Només cal recordar que Puig i Cadafalch va formar part del comité de comiat que va anar a l’estació del tren quan Primo de Rivera marxava cap a Madrid a prendre el poder d’Espanya. Va ser a Catalunya on es va crear l’atmosfera “histèrica” per buscar Primo de Rivera com a “salvador”: “En el dilema entre un fet extralegal i la corrupció del sistema, optem pel primer”, va escriure Puig i Cadafalch. 

Ara, la cosa ha canviat. La dreta catalana independentista crida no l’exèrcit i la guàrdia civil, sinó Esquerra Republicana i la CUP, els anticapitalistes, els seus “enemics” naturals de classe de sempre. I què fa la dreta moderada, catalanista, però espanyola? Anar-se’n amb el PSOE, que en teoria són socialistes i d’esquerres, però que no són de nació oprimida… Us imagineu Duran i Lleida, des de la seua habitació de luxe del Palace, amb el puny en alt, dient que votarà el PSC?  Com deu ser la dreta espanyola que fins i tot Duran i Lleida votarà l’“esquerra”?

I és que la cosa, ara, no va d’esquerres ni de dretes: va d’espanyols i catalans i cadascú juga a favor de la seua nació. L’esquerra de la Primera internacional ja no existeix. On és aquell intent dels sectors més avançats del moviment obrer de donar expressió organitzativa a la política internacionalista en què jugaren un paper important Marx, Engels i, fins i tot, Bakunin? Que no s’equivoquen els amics internacionalistes del PSOE. Pedro Sánchez va d’espanyol i Iceta també. Aquest darrer intenta dissimular-ho aliant-se amb el sector més de dreta de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya. Però el PSC no s’ha aliat amb ells per ser de dretes, sinó pel seu espanyolisme. Recordeu que Duran ha dit que la crisi a Catalunya no passa per una negociació bilateral entre la Generalitat i el Govern central, sinó per un acord en el Congrés dels Diputats “on resideix la sobirania nacional”: plantejament comú de l’esquerra i dreta espanyola. Pregunteu-ho a Carolina Bescansa.

Levante, 27 de novembre de 2017