Que no passa res!

L’altre dia, mentre caminava, escoltava en una ràdio espanyola una entrevista a Leonardo Padura que va ser Premi Princesa d’Astúries de les lletres. Ja sabeu aquell novel·lista i periodista cubà conegut, sobretot, per les seues novel·les policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde en què podem apreciar una forta crítica de la societat cubana i on encara trobem el sabor, la influència, de les novel·les del nostre Manuel Vázquez Montalban. En l’entrevista li van preguntar que opinava del procés català. Després d’un breu silenci, va contestar que ell no vivia a Catalunya i, per tant, no s’atrevia a opinar. No volia prendre partit, deia. I ho va justificar dient que a ell tampoc no li agradava que el personal anara quinze dies a Cuba i li la volguera explicar. I això em va fer pensar no només en les persones que opinen en els mitjans de comunicació sobre el tema sense viure-hi, sinó sense tenir-ne ni idea. No puc entendre com en ràdios i televisions, que van de serioses, opinen els seus tertulians cada dia sense la presència de cap veu catalana, sense la presència de cap veu implicada. Per això m’agrada informar-me del procés a través dels mitjans de comunicació catalans en què apareixen els d’un “bàndol” i de l’altre, però són tots del terreny i saben de què parlen.

Pitjor és al País Valencià que els del PP consideren que el personal és ignorant. Creuen que no ha anat a escola i el volen enganyar. L’eurodiputat del PP Santí Fisas va dir a l’ama del PP valencià, Isabel Bonig —si us plau, que dure aquesta senyora en el càrrec— que en política no valia tot, després de fer-li l’afirmació: “El català i el valencià són la mateixa llengua”. I és que el PP valencià, d’acord amb el PP de l’estat, sempre que poden neguen l’evidència i afirmen, esperpènticament, que el valencià només és oficial al País Valencià. I ho fan en públic sabent que menteixen, mentre que, en privat, com no volen passar per ignorants et reconeixen, amb tot el cinisme del món, la unitat de la llengua. Per això, un se n’alegra que, en un debat parlamentari, la diputada del partit popular, Beatriz Gascó, admetera que el valencià és el mateix idioma que el català. Me n’alegre tot i no tenir massa clar que ho fera de manera voluntària. Ho va fer per defensar-se de les crítiques dels sindicats de professors: “Això és un mapa lingüístic. Que no passa res! Que és veritat, els mapes lingüístics existeixen”, diu la diputada popular mentre ensenya un mapa dels Països Catalans. Un mapa que contraposava amb la divisió comarcal d’un altre mapa també dels Països Catalans.  Mapa lingüístic sí, comarcal no. En alguna cosa sembla que han avançat els homes i dones  del PP.

Levante, 19 de febrer de 2018