Trencar l'ou

Alguns amics em demanen que escriga més de política. I la veritat és que no en tinc gens, de ganes. Generalment escric de política quan no tinc un altre tema que considere més interessant o divertit. I és que la majoria dels polítics d’ara, com els de la transició, no estan a l’alçada per a resoldre els problemes, els grans problemes que tenim. No tenen cap projecte de futur seriós per a nosaltres. Només treballen a curt termini per guanyar les eleccions sense tenir clar “què fer” —que és el títol d’un llibre de Lenin— després d’aconseguir la victòria. Mireu què fa Pedro Sánchez que va derrotar els adversaris en unes primàries i s’ha desdit, en els fets, de tot el que va prometre. Ja ho va explicar un mestre meu durant la transició: “Volien fer una truita? Doncs la primera operació per fer una truita consisteix a trencar l’ou. Però ningú no s’hi ha atrevit. En conseqüència no hi ha truita. L’ou continua sencer, potser amb algun badallet en la corfa, i s’ha acabat”. 

I els que pensàvem que açò anava a ser una altra cosa haurem d’esperar i aguantar. Haurem de tenir paciència. Seguirem votant perquè cal votar. I ho farem sempre elegint la millor opció o, si voleu, la que menys fàstic ens done, tant se val! És una qüestió de gustos: de gustibus non est disputandum. Unes vegades ens fem més pragmàtics i votem el partit dels nostres amb més possibilitats de governar i, fins i tot, podem arribar a col·laborar-hi. I altres vegades votem a qui s’acosta més a la nostra utopia. I ho fem perquè sabem que no tots els polítics són igual com diu el discurs de la dreta. Malgrat totes limitacions, preferisc tenir de president Ximo Puig que Francisco Camps, que encara està buscant l’escalonet que li falta. I preferisc també tenir Enric Morera de president de les Corts que Juan Gabriel Cotino, empresari i polític espanyol del Partit Popular. El que no m’agrada és tenir els meus en oposició a Rajoy. M’agradaria que governaren. Però volen governar? Sembla que, ara, no. No volen trencar l’ou per fer la truita. Ni tan sols fer-li un badallet a la corfa.

No sé si saben que “ells”, els de sempre, estan preparant una espècie de Macrons perquè governen, ací i a l’altiplà. Ja no els acaba de fer el pes ni Rajoy ni Isabel Bonig. Volen uns Macrons que diguen una cosa així com ha dit l’orginal francés a Còrcega: “Estic disposat a reconéixer la singularitat de Còrcega en la Constitució” però “el francés és l’única llengua oficial”. Ho veieu? Res de trencar l’ou. Només pintar un poquet la corfeta. No us penseu que va de broma: aneu pensant en un populista que anirà de centre, però que és més de dretes que els del Partit Popular que ja és dir. És on “ells” hi posaran els duros. Tot per evitar que es trenque l’ou.

Levante, 12 de febrer de 2018