Els amics de Camps

Ho va dir el Molt Honorable Francisco Camps molt clar i no recorde si en català: “La veritat està cada dia més a prop. Queda un o dos escalonets i, aleshores, tota aquesta qüestió tan estranya tan absurda i tan estrafolària haurà passat al passat de la nostra realitat”.  No sé d’on es va traure Camps la metàfora de l’escalonet. L’únic refrany que he trobat en la nostra llengua referit a l’escaló és aquest: “D’escaló en escaló pugen l’escala” que vol dir que les coses han de fer-se per graus i no a grans envestides sobtades. Cosa que no podem aplicar a la gestió de Camps en què van voler construir torres tan enlairades que no sé si en quedà alguna que no ha caigut o ha estat enderrocada. Ni tan sols el seu amic i secretari general del seu partit, Ricardo Costa, ha volgut apuntalar la seua obra. Costa ha preferit ser-li set vegades “lleial”: 

Primera: “Les decisions més importants de la campanya de 2007 les prenia Francisco Camps”. Segona: “Sí, és veritat que el PP es finançava amb diners negres...”. Tercera: “Camps ordenà posar focs artificials i banda de música en un míting de Mariano Rajoy en 2007 i es va pagar en diners opacs”. Quarta —ací sembla que té por que se l’enduga el dimoni. Com que vol anar al cel, es confessa i demana perdó—: “Sóc conscient del que estic dient. Vull declarar el meu penediment i demanar perdó”. Cinquena —continua amb la lleialtat als amics—: “Víctor Campos (exvicepresident de la Generalitat valenciana) m’ensenyà uns sobres amb diners en efectiu, que són dels empresaris que tenien relació amb l’Administració que volien ajudar el partit. I que era un encàrrec que li havia fet  Camps. Sisena: “Luís Barcenas (extresorer del PP nacional), i crec recordar textualment les frases em va dir: ‘Això és una pràctica prohibida en el PP a nivell nacional i seria un Filesa 2”. Setena: Pablo Crespo i Álvaro Pérez em van  lliurar un rellotge Breitling d'or que vaig tornar personalment a Álvaro Pérez. Em diuen que ho feren perquè no els demanàvem res a canvi de donar-los treball.

Potser l’honorable creia que pujava l’escala de la veritat i només li faltava un escalonet, però sembla que com a mínim li’n quedaven set. No he trobat, però, en cap diccionari això de faltar un escalonet. De faltar només he trobat: “faltar un regó”, que vol dir tindre poc coneixement, poc trellat. Ara, entenc que el president no podia dir d’ell mateix que li faltava un regó i va preferir l’escalonet per pujar a la veritat. Però el que és evident és que tenia poc coneixement, poc trellat, com a mínim per buscar-se els amics, perquè amb amics així, com Costa, per a què vols els enemics?

Levante 29 de gener de 2018